Sí, les al·lèrgies alimentàries són freqüents en les nostres mascotes. Es tracten d’una reacció adversa a proteïnes determinades que es troben presents en algun dels aliments diaris de les nostres mascotes, com la vedella, pollastre, làctics… Davant d’aquests, el sistema immunitari les reconeix com a quelcom estrany que cal eliminar i reacciona donant símptomes cutanis com el prurit.
A diferència dels humans, les al·lèrgies alimentàries en mascotes es mostren a una proteïna amb la qual han estat en contacte prèviament, de vegades durant anys, i no la primera vegada que la ingereixen. És per això, que els al·lèrgics alimentaris mostren quadres cutanis no estacionals que cursen sempre amb prurit i que poden afectar a qualsevol zona del cos, tot i que les zones més freqüents solen ser la cara, orelles i les potes.
Quin símptomes poden presentar?
La simptomatologia principal que generen les al·lèrgies alimentàries a les nostres mascotes, és la picor que afecta, principalment, a la cara, peülles, orelles, potes davanteres, aixelles i l’àrea al voltant de l’anus.
També es poden manifestar com a símptomes gastrointestinals en forma de femtes més toves, gasos, vòmits…, que són freqüents però no sempre estan presents.
La majoria de les vegades, els símptomes són iguals als de l’atòpia, al·lèrgia ambiental, i presenten seborrees, infeccions de repetició, urticàries, vasculitis, caiguda del pèl i calbes en el pelatge….
Què fer davant d’aquests símptomes?
Si la nostra mascota presenta alguns dels símptomes dels esmenats, la millor opció es anar al veterinari especialista que seguirà un protocol que permeti descartar altres possibles causes i recollir totes aquelles dades de la història clínica i de l’exploració física que li permetin arribar a un diagnòstic final.
Si es sospita d’al·lèrgia alimentària caldrà començar una dieta d’eliminació, que consisteix en l’administració exclusiva d’un pinso de proteïna hidrolitzada durant un mínim de 2 mesos sense interrupció.
Per què és especial aquest pinso?
Aquest pinso és especial perquè, conté proteïnes que han estat “fragmentades” en trossos molt petits, per tal que el sistema immunitari no les reconegui ni reaccioni contra elles. Si l’animal té al·lèrgia a aquesta proteïna, deixarà de presentar simptomatologia durant el temps que dura la dieta d’eliminació.
La manera d’assegurar-nos que la millora no ha estat casual és realitzar una dieta de provocació. Sempre sota la supervisió i les instruccions de l’especialista veterinari, consistirà en la reintroducció lenta dels aliments que menjava en el passat la teva mascota.
L’al·lèrgic alimentari empitjorarà quan torni a tenir contacte amb la proteïna que li causava el problema.
Cal tenir en compte que no és gens recomanable realitzar la dieta d’eliminació a través de dietes caseres, ja que és molt difícil assegurar l’eliminació de la proteïna que causa l’al·lèrgia. És per això que sempre recomanem la dieta comercial com a la millor opció per a obtenir uns bons resultats.
Ara que ja coneixes què és i com afecta les al·lèrgies alimentàries en mascotes, quan observis alguns dels símptomes no dubtis en visitar l’Hospital Veterinari.
